dilluns, 19 de gener del 2009

ZVORNIK, els oblidats de BiH



1.555 bosnio-musulmans de Zvornik,a Bosnia-Herzegovina, varen ser assassinats entre abril i el juny del 92, a l'inici de la guerra. 3 anys després, a Srebrenica, les forçes serbo-bosnies assassinaren 8.000 bosnio-musulmans. L'estament responsable d'aquestes dues massacres, la República Serpska, administra politicament avui en dia els dos municipis...

Realitzat per Enrique Padial Ramos y el company Pere Bigas Formatjé, i vehiculat a través de la Asociación Visual para la Libre Expresión [www.avle.es]. Aquesta organització nasqué recentment per a satisfer la necessitat de generar canals a través dels quals, es pugui emprar el medi audiovisual per a lluitar pel canvi social, l'educació i la sensibilització en temes de salut, energia, consum i medi ambient.

enllaç directe: ZORVNIK

diumenge, 21 de desembre del 2008

Perspectives d'una altra guerra a Bòsnia i Herzegovina

En aquest article, “Prospects loom for another Bosnian war”, es parla de la situació actual a Bòsnia i Herzegovina, en la que segons tots els indicis la "guerra sense bales" podria derivar en un conflicte bèlic de nou si no es redreça la creixent tensió entre les tres nacionalitats que formen el país.

És possible, doncs, que no es compleixi l'esperança de molts dels bosnis que vàrem entrevistar durant el reportatge del postgrau “Independent reporter”. Segons la seva hipòtesi, un cop dins la UE les possibilitats de guerra serien nul.les, ja que no es permetria un conflicte armat a l'interior de les fronteres europees. Però l'objectiu d'entrar a la Unió Europea sembla que no s'acaba d'assolir mai, mentre que les possiblitats de que torni una nova guerra als balcans van en augment. Després de la independència de Kosovo respecte de Sèrbia, es tem que la República Srspka, l'entitat que aglutina la comunitat sèrbobòsnia de BiH, segueixi els seus passos i, en part com a contrapartida, es declarin al seu torn independents de Bòsnia i Herzegovina. Si això succeís, el conflicte armat seria inevitable.

No podem evitar apuntar a la classe política com a la principal responsable de la situació. D'una banda perquè amb la seva baixa eficàcia i alta corrupció estan frenant l'entrada de BiH a Europa, i de l'altra perquè contribueixen a alimentar el foc de l'odi entre ètnies, del que treuen un rèdit polític. I és possible que els torni a esclatar a les mans igual que al 1992.

diumenge, 23 de novembre del 2008

EU-Bosnia: the Muslim, Serb and Croat joint responsibility

Tretze anys després dels acords de Dayton, que suposaren el suposat final de la guerra dels balcans, res sembla haver millorat. De fet, res sembla haver canviat. Les tensions ètniques continuen, alimentades per la classe política que n'és la màxima beneficiada, i la ONU ha decidit renovar un any més la presència de les tropes EUFOR a la zona. En aquest contexte, els partits nacionalistes bosnis propugnen la desaparició de la República dels serbobosnis, mentre que els serbobosnis es neguen a acceptar un govern únic en el que els bosniacs musulmans tindrien el poder.

Els acords de Dayton es mostren doncs, una vegada més, com un pegat que va resolde la situació momentàniament, evitant més víctimes de la guerra, però que no suposen de cap manera una solució al conflicte.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Serbia intensifica la recerca del criminal de guerra Ratko Mladic

Serbia està fent alguns passos més, després de la detenció de karadzic, per a accedir a la Unió Europea: l'entrega de Mladic és una condició "sine qua non" imposada pels organismes europeus. Una altra cosa és si aconseguiran jutjar-lo, ja que segons una opinió molt extesa, es tracta d'un psicòpata que abans de deixar-se agafar es volarà el cap.
(enllaç a l'article de "La vanguardia": "Serbia intensifica la búsqueda del criminal de guerra Ratko Mladic"

dissabte, 16 d’agost del 2008

Bosansko Grahovo, el poble sense nens


Bosansko Grahavo és el més semblant a un poble post-apocaliptic que he vist mai. la piràmide poblacional és formada per una majoria de gent gran, més un sector d'entre 40/50 anys que sembla vagar pel carres sense ocupació aparent, quan no és al bar prenent cerveses des de bon matí. Bé, almenys questa é sla impressió que ens va donar durant l'hora escassa que hi vem romandre. Ancianes de negre passejaven pel carrer sense rumb predible, camions sense alè descansaven als marges des de, semblava, el final de la segona guerra mundial. No hi ha nens, pràcticament. Ningú no vol tornar a aquest poble després de l'arrivada de les tropes croates el 95. Els Haveos (nom amb el que es coneix els integrant de l'exèrcit croata) van sorprendre el poble i, després de breus però intensos combats que provocaren uns 200 morts, la major part militars, s'hagueren de retirar cap a Banja Luka. Alija era un dels soldats serbis que varen mirar de resistir en va. Per sort, aquest no va ser un nou episodi del que s'anomena "neteja ètnica", sinó que els croats van respectar, en general, la població civil que pels motius que fos es varen quedar al poble. Tampoc ara pateixen discriminació i poden accedir a la feina amb les mateixes oportunitats que els croats,pel que ens vàren comentar. Aquest és el seu net, un dels pocs nens que es poden veure jugant pels carrers del poble.

dijous, 14 d’agost del 2008

"us agrada la foto?"

capturant el moviment



En la complicada per a tothom, pero especialment pels joves, situacio actual a BiH, ens hem trobat amb gent del tot optimista que al final seran els que faran que el seu poble tiri endavant... Aquest noi de 18 anys ens explica que els que fa 4 anys volien picar-lo, ara son els seus amics... tota una noticia font d'esperanca, encara que aixo no coincideixi amb el que ens explica el 80% dels testimonis que anem esntrevistant... Més endavant us explicare la seva historia, pero nomes avancar-vos que es un luxe arribar a coneixer persones aixi: de moment ens haurem de conformar amb haver parlat amb ell, que ens hagi passat el seu email i amb l'esperanca de tornar a coincidir en alguna ocasio... Pel que fa a la foto, la idea era captar el moviment sense que quedes massa difuminada la ma, voslatres sabreu si ha quedat be o no, jo ja no tinc energia ni tant sols per a criticar-me a mi mateix, amb lo be que va...

esperança



Centre cultural de Merkonitz Grad, BiH

dimecres, 13 d’agost del 2008

descans

Avui per primer cop en tots aquests dies he tingut un moment de descans... descans sota uns arbres verds sobre el cel blau, cel sempre blau el d'aqui, potser no molt intens pero a diari clar i net... avui tenia uns nubols de fons, i fent-me el mort dins del llac puc dir que he descansat, i tambe desconnectat del que ens ha dut aqui... desconnexio dins de la desconnexio, ja que no tenim temps per a pensar en el que anem deixant enrera, ni en que vem posposar tan bon punt vem decidir aventurar-nos en els ferestecs paisatges del fotoperiodisme... tenim posposades la tornada a casa, i la tornada a la feina que ens ocupa... doncs precisament aqui a Bosnia i herzegovina de feina no n'hi ha gaire (de remunerada, de feina a fer n'hi ha molta), els joves de les diferents etnies, si tenen alguna cosa en comu, es la queixa constant de que la situacio economica es molt dolenta (tot i que millora molt a poc a poc), i que els politics son uns lladres que nomes beneficien a la seva familia i al seu entorn mes immediat im que no fan res per a millorar la situacio... aquesta ultima conclusio no es gaire diferent del que podria pensar algu que fes un reportage centrat en la poblacio jove de manresa i les seves perspectives de futur... si, amb la Marta ens hem especialitzat en aquest tema, que ens apassiona, i ens centrem en joves que vagin viure la guerra, ni que fossin molt petits... es tracta tambe de recollir el testimoni de persones directament afectades per els diferents conflictes que van haver-hi per aqui als 90 i que, igual que amb el tema de la feina, estableixen un altre punt en comu entre croates, bosniacs i serbis: l'origen dels conflictes armats i de l'odi entre etnies del que derivaren, es pot rastrejar fins arribar als discursos politics d'exaltacio nacionalista de la diferencia i el foment de l'odi entre la poblacio de les diferents nacionalitats per part de les families, els politics i del mateix sistema educatiu...

divendres, 8 d’agost del 2008

Bosnia, terra de contrasts

Cases amb balcons, densament poblats, sense baranes al costat de cases intactes des de la seva destruccio, junt amb cases que s'estan construint per a substituir les s'estan derruint mica en mica, encara.

Joves que parlen angles, en la seva totalitat, a Mostar (i ens entenen gracies a les ganes que hi posen) a prop de joves que, en la seva totalitat, no entenen ni tan sols "How much is it?", ni en el sector serveis, doncs, a Bugojno.

Noies que semblen l'avancada europea en moda per a disco, junt amb noies vestides d'alegres colors, vestits llargs i amb mocador al cap, ja siguin bosnies, macedonies o turques, musulmanes.

Carreteres provincials que es converteixen en autopistes per a despres passar a ser pistes de terra i finalitzar en vies regionals de 3a on es condueix a 60 rera camions impossibles d'adelantar, que tot i aixi duen l'avis de limitacio de velocitat a 80 per hora, com si aquest fos necessari....