descans

Avui per primer cop en tots aquests dies he tingut un moment de descans... descans sota uns arbres verds sobre el cel blau, cel sempre blau el d'aqui, potser no molt intens pero a diari clar i net... avui tenia uns nubols de fons, i fent-me el mort dins del llac puc dir que he descansat, i tambe desconnectat del que ens ha dut aqui... desconnexio dins de la desconnexio, ja que no tenim temps per a pensar en el que anem deixant enrera, ni en que vem posposar tan bon punt vem decidir aventurar-nos en els ferestecs paisatges del fotoperiodisme... tenim posposades la tornada a casa, i la tornada a la feina que ens ocupa... doncs precisament aqui a Bosnia i herzegovina de feina no n'hi ha gaire (de remunerada, de feina a fer n'hi ha molta), els joves de les diferents etnies, si tenen alguna cosa en comu, es la queixa constant de que la situacio economica es molt dolenta (tot i que millora molt a poc a poc), i que els politics son uns lladres que nomes beneficien a la seva familia i al seu entorn mes immediat im que no fan res per a millorar la situacio... aquesta ultima conclusio no es gaire diferent del que podria pensar algu que fes un reportage centrat en la poblacio jove de manresa i les seves perspectives de futur... si, amb la Marta ens hem especialitzat en aquest tema, que ens apassiona, i ens centrem en joves que vagin viure la guerra, ni que fossin molt petits... es tracta tambe de recollir el testimoni de persones directament afectades per els diferents conflictes que van haver-hi per aqui als 90 i que, igual que amb el tema de la feina, estableixen un altre punt en comu entre croates, bosniacs i serbis: l'origen dels conflictes armats i de l'odi entre etnies del que derivaren, es pot rastrejar fins arribar als discursos politics d'exaltacio nacionalista de la diferencia i el foment de l'odi entre la poblacio de les diferents nacionalitats per part de les families, els politics i del mateix sistema educatiu...