'Happy Birthday, Mr President Karadzic'

Membres del Moviment Nacional Serbi enganxen cartells felicitant Karadzic per diferents ciutats de Bòsnia i Herzegovina el dia del seu aniversari. El judici de Karadzik per genocidi i crims contra la humanitat, entre altres, està previst que comenci en uns mesos. 'Happy Birthday, Mr President Karadzic', del Balcan Insight

Perspectives d'una altra guerra a Bòsnia i Herzegovina

En aquest article, “Prospects loom for another Bosnian war”, es parla de la situació actual a Bòsnia i Herzegovina, en la que segons tots els indicis la "guerra sense bales" podria derivar en un conflicte bèlic de nou si no es redreça la creixent tensió entre les tres nacionalitats que formen el país.

És possible, doncs, que no es compleixi l'esperança de molts dels bosnis que vàrem entrevistar durant el reportatge del postgrau “Independent reporter”. Segons la seva hipòtesi, un cop dins la UE les possibilitats de guerra serien nul.les, ja que no es permetria un conflicte armat a l'interior de les fronteres europees. Però l'objectiu d'entrar a la Unió Europea sembla que no s'acaba d'assolir mai, mentre que les possiblitats de que torni una nova guerra als balcans van en augment. Després de la independència de Kosovo respecte de Sèrbia, es tem que la República Srspka, l'entitat que aglutina la comunitat sèrbobòsnia de BiH, segueixi els seus passos i, en part com a contrapartida, es declarin al seu torn independents de Bòsnia i Herzegovina. Si això succeís, el conflicte armat seria inevitable.

No podem evitar apuntar a la classe política com a la principal responsable de la situació. D'una banda perquè amb la seva baixa eficàcia i alta corrupció estan frenant l'entrada de BiH a Europa, i de l'altra perquè contribueixen a alimentar el foc de l'odi entre ètnies, del que treuen un rèdit polític. I és possible que els torni a esclatar a les mans igual que al 1992.

Bosansko Grahovo, el poble sense nens

Bosansko Grahavo és el més semblant a un poble post-apocaliptic que he vist mai. la piràmide poblacional és formada per una majoria de gent gran, més un sector d'entre 40/50 anys que sembla vagar pel carres sense ocupació aparent, quan no és al bar prenent cerveses des de bon matí. Bé, almenys questa é sla impressió que ens va donar durant l'hora escassa que hi vem romandre. Ancianes de negre passejaven pel carrer sense rumb predible, camions sense alè descansaven als marges des de, semblava, el final de la segona guerra mundial. No hi ha nens, pràcticament. Ningú no vol tornar a aquest poble després de l'arrivada de les tropes croates el 95. Els Haveos (nom amb el que es coneix els integrant de l'exèrcit croata) van sorprendre el poble i, després de breus però intensos combats que provocaren uns 200 morts, la major part militars, s'hagueren de retirar cap a Banja Luka. Alija era un dels soldats serbis que varen mirar de resistir en va. Per sort, aquest no va ser un nou episodi del que s'anomena "neteja ètnica", sinó que els croats van respectar, en general, la població civil que pels motius que fos es varen quedar al poble. Tampoc ara pateixen discriminació i poden accedir a la feina amb les mateixes oportunitats que els croats,pel que ens vàren comentar. Aquest és el seu net, un dels pocs nens que es poden veure jugant pels carrers del poble.

"us agrada la foto?"

capturant el moviment

En la complicada per a tothom, pero especialment pels joves, situacio actual a BiH, ens hem trobat amb gent del tot optimista que al final seran els que faran que el seu poble tiri endavant... Aquest noi de 18 anys ens explica que els que fa 4 anys volien picar-lo, ara son els seus amics... tota una noticia font d'esperanca, encara que aixo no coincideixi amb el que ens explica el 80% dels testimonis que anem esntrevistant... Més endavant us explicare la seva historia, pero nomes avancar-vos que es un luxe arribar a coneixer persones aixi: de moment ens haurem de conformar amb haver parlat amb ell, que ens hagi passat el seu email i amb l'esperanca de tornar a coincidir en alguna ocasio... Pel que fa a la foto, la idea era captar el moviment sense que quedes massa difuminada la ma, voslatres sabreu si ha quedat be o no, jo ja no tinc energia ni tant sols per a criticar-me a mi mateix, amb lo be que va...

esperança

Centre cultural de Merkonitz Grad, BiH

Bosnia, terra de contrasts

Cases amb balcons, densament poblats, sense baranes al costat de cases intactes des de la seva destruccio, junt amb cases que s'estan construint per a substituir les s'estan derruint mica en mica, encara.

Joves que parlen angles, en la seva totalitat, a Mostar (i ens entenen gracies a les ganes que hi posen) a prop de joves que, en la seva totalitat, no entenen ni tan sols "How much is it?", ni en el sector serveis, doncs, a Bugojno.

Noies que semblen l'avancada europea en moda per a disco, junt amb noies vestides d'alegres colors, vestits llargs i amb mocador al cap, ja siguin bosnies, macedonies o turques, musulmanes.

Carreteres provincials que es converteixen en autopistes per a despres passar a ser pistes de terra i finalitzar en vies regionals de 3a on es condueix a 60 rera camions impossibles d'adelantar, que tot i aixi duen l'avis de limitacio de velocitat a 80 per hora, com si aquest fos necessari....

Començem el curs de seguretat

Avui hem començat a Mostar el curs de seguretat per a reporters en zones en conflicte. Potser és per això que em fan mal els colzes inclús per a escriure i sense recolzar-los a la taula...

També em fa mal el cul, i tampoc me'n queixo, només és per a constatar-ho i recordar-ho quan llegeixi això d'aquí a un temps, perquè el que em queda d'avui (dia que, per cert, encara no ha acabat) és el cansament però també la bona sensació de la primera jornada del curs.

Demà més

Bacevici